Retrat de Marc Papillon de perfil, amb les mans juntes, davant d’un mur de pedres blanques.

Marc Papillon

Formador, fisioterapeuta
Preparador físic i mental d’artistes

Trajectòria

Marc proposa als músics una cooperació de recerca: guanyar robustesa, eixamplar la zona de confort i reconèixer el camí ja recorregut.

Des del 1996, Marc continua i desenvolupa el treball de Philippe Chamagne, precursor de la rehabilitació del músic a Europa. El 2003, amb ell i amb el Dr. Arcier (Médecine des Arts), va fundar a París la Clinique du Musicien et de la Performance Musicale.

Diplomat en fisioteràpia (1997), amb un màster en disseny industrial i concepció d’instruments musicals (1999), el diploma europeu de Medicina de les Arts (2000) i una certificació en teràpia cognitivoconductual (2010), sempre ha mirat d’entrecreuar els enfocaments mèdics, científics i pedagògics.

Recerca i pedagogia

Prossegueix les seves exploracions sobre un tema que li és molt estimat: la distonia focal del músic.

El 2014 va crear la primera formació en vídeo en línia dedicada a la preparació física i mental dels artistes, amb prop d’un centenar de tallers.

Ha publicat nombroses obres:

  • La main du pianiste (2001), La main du guitariste (2011)
  • Prévention des pathologies du musicien (obra col·lectiva, 2007)
  • S’amuser, c’est mieux jouer (2018, Éditions Marc Papillon)
  • Sèrie pedagògica Jour 1, Jour 2, Jour 3 (2019-2020)

Sèrie Anatomia del músic (2019-2024), que abasta tots els instruments i disciplines escèniques, en 10 obres:

  1. Coberta d’Anatomia del músic: Violon et alto. Amplia la imatge.Violon et alto
  2. Coberta d’Anatomia del músic: Trompette, cor, trombone et tuba. Amplia la imatge.Trompette, cor, trombone et tuba
  3. Coberta d’Anatomia del músic: Violoncelle et contrebasse. Amplia la imatge.Violoncelle et contrebasse
  4. Coberta d’Anatomia del músic: Batterie et percussions. Amplia la imatge.Batterie et percussions
  5. Coberta d’Anatomia del músic: Voix et beatbox. Amplia la imatge.Voix et beatbox
  6. Coberta d’Anatomia del músic: Guitares, basses, luths, ukulélés…. Amplia la imatge.Guitares, basses, luths, ukulélés…
  7. Coberta d’Anatomia del músic: Saxophones, clarinettes, hautbois, bassons, flûtes. Amplia la imatge.Saxophones, clarinettes, hautbois, bassons, flûtes
  8. Coberta d’Anatomia del músic: Pianistes, clavecinistes, organistes, accordéonistes. Amplia la imatge.Pianistes, clavecinistes, organistes, accordéonistes
  9. Coberta d’Anatomia del músic: Harpes. Amplia la imatge.Harpes
  10. Coberta d’Anatomia del músic: Musicien, acteur, danseur. Amplia la imatge.Musicien, acteur, danseur

Sèrie Concours, le labo du musicien incarné (2024-2026):

  1. Coberta de Mythes & réalités. Amplia la coberta completa.Mythes & réalités Du corps contraint au geste vivant
  2. Coberta de Visualiser & ressentir. Amplia la coberta completa.Visualiser & ressentir Le corps du musicien, un instrument de perception
  3. Coberta de Le scénario vivant du musicien. Amplia la coberta completa.Le scénario vivant du musicien Imaginer, raconter, jouer
  4. Coberta de Synergies & fractionnés. Amplia la coberta completa.Synergies & fractionnés Du contrôle du geste à l’adaptabilité
  5. Coberta de Le geste du vivant. Amplia la coberta completa.Le geste du vivant Apprendre, jouer, durer
Mans d’un pianista, amb l’anatomia dibuixada als braços, damunt del teclat.

Una exploració robusta
del rendiment

Aquestes experiències li permeten explorar:

  • la neurofisiologia del dolor
  • l’adaptació metabòlica
  • la plasticitat neuronal
  • la propiocepció i l’economia del gest

Il·luminen els mecanismes d’acceptació, de gestió de l’esforç i de preservació de la integritat corporal.

Referències

Institucions on Marc ha treballat, ensenyat o dut a terme les seves recerques: cursets i tallers en conservatoris, orquestres i universitats, recerca a la Sorbonne Université (llista no exhaustiva).

Orquestres

  • Orchestre national de l’Opéra de Paris
  • Orchestre national de la Radio
  • Orchestre national de France
  • Orchestre national d’Île-de-France
  • Orchestre de Bretagne
  • Orchestre des Pays de la Loire
  • Orchestre de Rennes
  • Orchestre Démos, Philharmonie de Paris
  • Orchestre de Québec
  • Orchestre de Concepción, Chili
  • Orchestre de Santiago du Chili
  • Orchestre d’Irkoutsk

Conservatoris

  • Conservatoire national supérieur de Paris
  • Conservatoires d’arrondissement de Paris
  • Conservatoire de Chambéry, Cité des arts
  • Conservatoire royal de Bruxelles
  • Conservatoire de Genève
  • Conservatoire de Lausanne
  • Conservatoire de Lisbonne
  • Conservatoire d’Helsinki
  • Conservatoire de Montréal
  • Conservatoire de Tokyo
  • Conservatoire de Cincinnati
  • Quebec: Mont-real, Quebec, Chicoutimi, Rimouski, Saguenay, Sept-Îles
  • França: Avinyó, Bourg-la-Reine, Illa de França, Metz, Estrasburg, Saint-Avold, Annecy, Antony, Angers, Royan…

Recerca

  • Sorbonne Université
  • Institut du Cerveau (ICM)
  • IRCAM, laboratoire STMS
  • Université de technologie de Compiègne

Universitats

  • Université Laval
  • Université de Montréal
  • Université du Québec

Músiques actuals i jazz

  • Aix-en-Provence, Montpellier, Paris…

Conferències

  • Montauban, Bordeus, Boston, Santiago de Xile, Los Angeles, Nova York, Santa Fe, Pondicherry, San Francisco, Lisboa, Tampere, Hèlsinki, Papeete, illes Marqueses, Timișoara…

Desxifrar les confusions pedagògiques

Molts músics interioritzen molt aviat errors funcionals. La recerca d’una relaxació física excessiva provoca sovint compensacions a les espatlles, els canells, el ventre, els polzes, la llengua o la gola.

Transmeses de generació en generació, aquestes recomanacions mantenen confusions que afecten la comoditat en tocar, la velocitat i la resistència.

Gràcies a un enfocament conscient de l’anatomia funcional, aquestes idees preconcebudes es poden substituir per referències fiables. L’aprenentatge guanya eficàcia: l’expressió, la velocitat i el plaer esdevenen accessibles.

El plaer de tocar neix d’un cos tònic unit a una ment relaxada, i no pas a l’inrevés.

Pedagogia

La pedagogia artística no s’hauria de limitar a transmetre coneixements pràctics, sinó que hauria de despertar una curiositat activa i el plaer d’aprendre. Massa sovint, els mètodes tradicionals insisteixen a corregir l’error, en detriment de l’exploració i l’experimentació.

Ara bé, la motivació intrínseca, la que neix de la curiositat, és el motor més poderós de l’aprenentatge durador. Afavorir el joc, la improvisació, el descobriment sensorial i la consciència corporal permet arrelar els aprenentatges d’una manera més estable i més joiosa.

Una pedagogia viva transforma l’esforç en compromís, i l’aprenentatge en un camí de plenitud.

Marc s’estira contra la barana d’un pont, amb mitges de compressió blaves a les cames, sota un cel de tempesta, davant de les muntanyes i el mar.

L’aventura com a laboratori

Paral·lelament, Marc continua explorant la dansa i la música com a terrenys experimentals. També ha triat l’aventura com a laboratori viu.

  • 2018Travessa del Kirguizistan a cavall amb els seus fills
  • 2019–2021Travesses oceàniques a vela: Atlàntic (2019), Pacífic (2020), oceà Índic, de l’illa de la Reunió al cap de Bona Esperança (2021)
  • 2023Maratons i curses de muntanya de llarga distància (80 km), ascensió al Mont Blanc i volta al Mont Blanc (170 km i 10.000 m de desnivell positiu)
  • Expedició París–Oslo: 40 maratons en 40 dies, 7 països travessats, 1.700 km i 40 nits al bosc
  • Triatlons, Ironman i després Triple Ironman: 11,4 km de natació, 540 km de bicicleta, 126,6 km de cursa a peu

Aquests terrenys esdevenen també laboratoris compartits. Marc corre maratons al costat d’artistes, sense cronòmetre i sense objectiu de rendiment: arribar al final sense lesionar-se, conservant el joc i el plaer malgrat l’esforç. Fa el mateix en el triatló, a l’aigua i després en bicicleta.

Durant la prova, Marc i el músic comparteixen allò que perceben: sensacions, propiocepció, interocepció, emocions. Observen un cos que s’ajusta en directe i, després, al llarg de les hores. A poc a poc, l’estat d’ànim canvia: la fatiga ja no és una amenaça que cal combatre, sinó una informació amb què jugar.

Viatge cap a allò desconegut

Una manera de nodrir les seves recerques, de crear noves eines cada dia i de cooperar amb els artistes al servei de la música.

Cooperar amb els professors i les institucions,
a tots els nivells!

Marc Papillon en equilibri sobre una mà, davant de les muntanyes, sota un cel de tempesta.

Comprendre i fer fluir l’expressió del gest artístic